Celler Weingut Fromm

Sense sortir del poble de Malans, caminem fins al Weingut Fromm on som rebuts pel propietari Georg Fromm, quarta generació del celler. En Georg ens ensenya la finca del celler, on també hi viuen les famílies dels diferents germans. Fromm, que també fa vi a Nova Zelanda, més enllà del cultiu ecològic aposta per la biodinàmica. Una filosofia que cada vegada té més recorregut, i podríem dir que té tres pilars fonamentals: una agricultura respectuosa amb el medi ambient; el seguiment del calendari pagès tradicional segons llunes, marees…; i la cura i promoció dels ecosistemes paral·lels i beneficiosos per la vinya amb la premissa que quanta més biodiversitat hi hagi a la vinya, més riquesa s’emportarà el vi. Després de visitar les instal·lacions, en Georg ens guia en un tast de catorze dels seus vins. Obrim el tast amb un Chardonnay 2011 i el tancarem amb un La Strada Riesling Spätlese Reserva 1997 i un Riesling Sylvaner 2013 (seran els únics vins blancs de la degustació). Tot i que el celler Fromm també elabora Gewüztraminer, Pinot Gris o Merlot, la resta dels onze vins del tast van ser Pinot Noir. Aixi vam conèixer el jove Village 2013 i els Selfi Wingert 2013, 2012, 2011 i 2008 amb dotze mesos de fusta i una evolució espectacular on la climatologia i els anys de guarda defineixen vins molt diferents. Amb criançes de 14 mesos de fusta: els Fidler Wingert 2013 i 2012; Spielmann Wingert 2013; els Schöpfi Wingert 2013 i 2012 i el neozelandès Wheeler & Fromm 2011. Un festival pels sentits que lluny d’adormir-se amb tantes referències s’anaven excitant a la cerca de nous matisos. Després de tres dies de DWCC en Montreux i dos de ruta pels cellers de la Suïssa alemanya, la darrera nit a Maienfeld la vam tancar amb un agradable sopar a Scholoss Brandis, un restaurant tradicional gestionat per la família Hermann, ubicat a la torre defensiva d’un castell del segle XIII.

Celler Donatsch

El jove Martin Donatsch, enòleg i cinquena generació de cellerers, format a Austràlia, Espanya (amb Miguel Torres) i Alemania, ens guia en un tast de tres etapes: blancs, negres i dolços, per diferents espais del celler de la família. En una primera parada, Martin ens presenta dos Chardonnay. El 2012, fermentat en fusta francesa en un 30%, treu una agradable aroma a vainilla, té molta fruita, és fresc i mineral. El 2011 té nou mesos de fusta. Torna la vainilla en nas, plàtan madur i una major complexitat. Amb els segons vins blancs 2012 i 2011, descobrim la Completer, un raïm que en Martin ens explica que es fruit d’aplegar totes les bones qualitats de les varietats blanques: fruita i una acidesa equilibrada. Aromàtica i complexa, segons el terrer de la zona, la fermenten en tines velles de fusta on s’ha elaborat Chardonnay. La 2011 destaca pel punt sec i el gust d’ametlla. Dels negres tastem els Pinot Noir, Tradition 2013, molt fàcil de beure i fresc; l’intens Pasion 2011 i l’Unique 2011. Tres monovarietals molt diferents. I per acabar, els dolços de la casa: Pinot Gris 2011 Verema Tardana, i el Vintage 2011 Pinot Noir. Sense brotitis, els dos vins són de verema tardana i destaquen pel gust de préssec sec i pruna seca, respectivament, així com per un gran equilibri entre aquestes fruites seques, acidesa i mineralitat. Després d’una passejada per les vinyes de Completer, dins el mateix poble de Malans, vam tornar al celler per dinar. El menú de la casa: Bündner Gerstensuppe (sopa de civada i vi); pernil i vedella curada, fuet i formatge del país i pastís de nous i mel.

Celler Schmid Welti

Després de dinar, deixem el cantó d’Argovia, travessem el de Zurich, i després d’uns 150 quilòmetres des de Küttigen arribem a Berneck, al cantó de Sant Galo. Arribem a l’hora justa, però la família Schmid ens espera al celler familiar Schmid Welti. Entrem per la botiga i, sense adonar-nos, ja tenim una copa de Weissherbst (blanc de tardor) a la mà. El jove Matias Wetli dirigeix la visita mentre el seu pare, Kaspar, ens acompanya i deixa que sigui el seu fill qui ens expliqui en anglès la filosofia i gamma de més de 40 referències que fa el celler. Blancs, negres, especialitats, vins de postres, escumosos, i les denominades Appenzeller, Bärenmandi, Ein Schluck Glück i 6TUS són les famílies de producte d’un catàleg que es complementa amb espirituosos i destil·lats també fets a casa. En el cas dels vins Appenzeller, els Wetli ens expliquen que com hi ha molt poc vi d’aquesta denominació geogràfica tan comercial, igual que passa amb el conegut formatge, els vins es venen especialment bé. Entre les varietats blanques que elaboren, a la Riesling Sylvaner i la mencionada Weissherbst, se sumen les Souvignon Blanc o les Pinot Blanc, Pinot Gris i Chardonnay utilitzades, fonamentalment, en la gamma 6TUS. Però a l’hora d’elaborar vi negre, els Schmid Wetli fan tot un món amb la Pinot Noir, que també es denominada Spätburgunder o Blauburgunder. Altres varietats negres són Rosenberg, Pfauenhalde, Diolinoir o Gamaret.Matias i Kaspar ens acompanyen a sopar al restaurant Burg on maridem la cuina tradicional de Sascha Beilke i Alexandra Schilken-Beilke amb els vins Pinot Gris, Brugwein, Spätburgunder i el 6TUS Fortuna de Schmid Wetli. Durant el sopar aquesta entranyable parella de pare i fill fan honor al lema del celler que ve a dir alguna cosa com: “La sort de viure en un celler”. De Sant Galo marxem cap al cantó de Grisons fins a arribar a Maienfeld, el poble de la cinematogràfica i televisiva Heidi. Set quilòmetres muntanya amunt arribem a Malans, on passarem el dia entre els cellers Donatsch i Fromm, tots dos dins d’aquest petit poble que es troba envoltat de vinya.

Celler Wehrli Weinbau

El primer cantó on vam fer parada va ser Argovia, a la localitat de Küttigen, coneixem i tastem els vins de Wehrli Weinbau. El celler Wehrli, com altres elaboradors del país, elabora vins monovarietals de finca o poble, segons la procedència del seu raïm. Així, la jove enòloga Susi Steiger-Wehrli, després de donar-nos la benvinguda amb un fresc i elegant Perle Blanc Brut, un escumós especialitat de la casa, ens acompanyà a la zona de degustació i ens presentà els seus Riesling Sylvaner de les finques de Erlinsbach, Auenstein i Küttingen. Mateixa collita (2013), mateixa varietat… però, tres microclimes i terrers diferents que fan que els vins s’expressin de forma diferent. El primer, en boca pruna i plàtan; el tercer, més obert en nas i amb més acidesa que el primer destaca pel gust que li dóna el terrer de la finca, ric en ferro. De blancs, també vam tastar un Sauvignon blanc de Kütingen, procedent d’un terrer ric en ferro. Aquest vi destaca per un punt d’acidesa agradable gens estrident. El celler també conrea Riesling-Sylvaner i Sauvignon blanc a Küttigen amb els què elabora dos monovarietals amb pas per fusta. Pel que fa als vins negres, la Susi ens va presentar vins Pinot Noir, Malbec i Merlot dels diferents municipis d’on el celler familiar obté el raïm que transforma. Com a punt final, vam tastar el vi de postres Wehrli Symphonie, un Pinot Noir elaborat amb raïm glaçat que, com no podia ser d’una altra manera, ens recorda el vi de gel. Cap al migdia, abans de seguir la nostra ruta de cellers, vam dinar al Restaurant Hirschen, reconegut per la seva cuina tradicional amb presentació i servei molt curat. Només arribar a l’establiment, el xef i propietari Albi Felten, ens rep amb una copa d’escumós al celler del local. Un espai on l’Albi guarda milers d’ampolles de centenars de referències d’arreu del món, però amb un especial detall vers els vins del país. El dinar, amb rostit de porc amb reducció del seu suc amb puré de patata i saltat de verdures de temporada, el vam acompanyar amb Thalheim Chalofe Pinot Noir 2010. Un vi ric en fruites vermelles com els gerds o la maduixa madura, molt viu durant tot l’àpat amb gran evolució. Rics en terciaris com el fum, cuir, regalèssia…

Vins de la Suïssa alemanya, la frescor desconeguda

Acidesa, mineralitat, frescor… vins d’alçada? A Suïssa no en tenen, d’altres. Amb prop de 15.000 hectàrees de vinya, abans de la fil·loxera ni havien cultivades prop de 35.000 cultivades, els suïssos fan vins frescos i rics en aromes que ja eren molt reconeguts pels ciutadans de l’Imperi Romà. Durant la Digital Wine Communications Conference (DWCC) 2014, celebrada al novembre a Montreux en vam conèixer un bon ventall representatiu i, en un posterior press trip per la Suïssa de parla alemanya, vam poder descobrir varietats i vins diferents amb molta personalitat com són els que provenen de les varietats Pinot Noir, Riesling Silvaner (també coneguda com a Müller-Thurgau), Räuschling o Completer. Altres varietats suïsses, amb menor presència als cantons alemanys són: Armigne, Arvine, Humagne, Cornalin, Gamanet, Humagne Rouge. Tot i la frescor del primer moment, la diversitat dels terrers locals (calcaris, argilosos, al·luvials, pissarres…) i els microclimes de les seves valls, defineixen els vins helvètics amb un fi equilibri entre mineralitat i tocs fruitats i florals, propis de les seves varietats.

La major part de la vinya suïssa, el 75 per cent, es concentra en els cantons de parla francesa amb la Chasselas, característica del vi Fendant, i la Pinot Noir, com a varietats més característiques de raïm blanc i negre, respectivament. La part italiana, rica en Merlots, representa menys del deu per cent de la producció. D’altra banda els diferents cantons de parla alemanya sumen més del 15 per cent del vi suís.

Lagravera presenta els nous vins

Lagravera va presentar el passat dilluns, dia 25 de novembre, les seves noves anyades. A banda dels nous vins de la gamma Ónra, es van tastar els quatre vins resultants de la primera anyada de les Vinyes Centenàries, de les quals s’han elaborat un total de 1.500 ampolles i es distribuiran en botigues especialitzades i restauració a un preu que oscilarà entre els 35 i 45 euros. En la línia de trobar vinyes velles que parlin del territori i conèixer les varietats locals, casant amb conceptes de consum de proximitat, Lagravera va fer una prospecció per la zona de la Serra Llarga i pobles veïns. Finalment, i veient diferents vinyes molt petites, van topar amb una hectàrea a Castelló de Farfanya, on hi ha més de deu varietats, algunes encara per identificar donades les seves característiques molt locals. En ella es troben oliveres intercalades i una gran noguera que la presideix; fet gens rellevant tractant-se d’un poble de la comarca de la Noguera. Aquesta vinya és centenària, va ser plantada el 1890 i és tractada mitjançant biodinàmica.