Són unes galetes que foren creades per un pastisser italià afincat a Barcelona. Per la seva forma, el pastisser li donà el nom de “petto di monaca” (pit de monja), a causa de la seva forma. El pas del temps ha fet derivar el nom original en l’actual: pets de monja.
La seva preparació és força senzilla. Es barreja mantega amb sucre, fins que quedi cremós. S’afegeix farina i nous picades ben fines. Després d’amassar-ho bé, es van fent boletes amb la mà o amb una mànega i es posen al forn durant 15 minuts. Es poden servir amb sucre glassé.Son unas galletas que fueron creadas por un pastelero italiano afincado en Barcelona. Por su forma, el pastelero le dio el nombre de “petto di monaca” (pecho de monja), debido a su forma. El paso del tiempo ha hecho derivar el nombre original en el actual: “pets de monja” (pedos de monja).
Su preparación es bastante sencilla. Se mezcla mantequilla con azúcar, hasta que quede cremoso. Se añade harina y nueces picadas muy finas. Después de amasarlo bien, se van haciendo bolitas con la mano o con una manga y se ponen al horno durante 15 minutos. Se pueden servir con azúcar glassé.
La tòfona més aromàtica del concurs de Veratruf, subhastada per 2.000 euros, amb 100 grams de pes
El cuiner oscenc Carmelo Bosque, propietari del restaurant Lillas Pastia, nomenat Ambaixador de la tòfona de la província de Saragossa La Fira de la tòfona
