El celler Raimat, referent europeu en adaptació al canvi climàtic, inicia la verema amb bones previsions

Comparteix:

Picture of Redacció

Redacció

230731RaimatVeremaJEsteve_CEscola_©RafaGimena_1

Les tècniques pioneres del celler lleidatà per adaptar la vinya al canvi climàtic garanteixen una bona collita, malgrat la greu sequera

Raventós Codorníu, la seva propietària, estén bona part de les tècniques innovadores de Raimat als seus altres 14 cellers per garantir la seva sostenibilitat

El celler Raimat (Lleida, D.O. Costers del Segre), amb una de les majors superfícies de vinyes ecològiques d’ Europa, inicia avui, 31 de juliol, la verema 2023 després de la primavera més seca i càlida des que hi ha registres a la zona. Tot i la greu sequera, però, a Raimat la verema s’inicia amb optimisme tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat de raïm. La causa són les tècniques pioneres de viticultura que utilitza des de fa més de 20 anys per aconseguir optimitzar al màxim cada gota d’aigua i cada grau d’humitat a la vinya. Entre elles, el reg de suport i de precisió instal·lat a les vinyes i que permet aplicar un degoteig d’aigua en el cep de forma totalment controlada i només quan és imprescindible.

Amb l’ajuda de tècniques innovadores i l’aplicació de les noves tecnologies, Raimat ha optimitzat al màxim aquest reg i ha reduït la despesa hídrica en més del 20% en els últims 20 anys, tot i que l’augment de les temperatures fa que els sòls cada cop necessitin més aigua. Cal recordar, també, que la vinya és un dels cultius que requereixen menys aigua.

Per a Joan Esteve, director del celler, “Raimat és un exemple de que, en un entorn de canvi climàtic, la producció vitícola de qualitat pot ser sostenible. Però la bona gestió del reg gràcies al coneixement del sòl i l’ús d’eines de reg deprecisió, les noves tecnologies i les tècniques d’agricultura regenerativa són imprescindibles.” Per la seva part, el CEO de Raventós Codorníu, propietària del celler lleidatà, Sergio Fuster, alerta que “estem davant el major repte que ha afrontat aquest sector en l’últim segle. Hem de respondre a l’emergència climàtica de forma urgent amb tècniques innovadores si volem protegir la terra, preservar el seu valor, ser sostenibles i garantir el futur de viticultors i elaboradors. Per a Raventós Codorníu, Raimat és un banc de proves estratègic, i les seves tècniques pioneres es van estenent als altres cellers del grup per a adaptar-nos al canvi climàtic.”

Si es compleixen les previsions, l’afectació en el volum serà mínima, amb 6,5 milions kg de raïm, el 100% ecològic, per als vins de Raimat. Pel que fa a la qualitat, s’espera encara millor que l’any passat, ja que les temperatures de juny i juliol no han estat tan extremes com el 2022 i la sanitat de la vinya és excel·lent. Una vuitantena de persones participaran en la verema, que comença amb la collita de les varietats chardonnay i pinot noir, segueix amb l’albariño i el xarel·lo, i més tard l’ull de llebre, syrah, etc. L’última varietat a veremar-se serà el cabernet sauvignon, que es preveu que es comenci a collir al mes d’ octubre. A Raimat, la verema es fa de matinada, en les hores més fresques del dia, de forma manual i per una sola cara del cep, aconseguint la selecció del millor raïm, amb l’objectiu d’obtenir expressions úniques a nivell de sabor i aromes. Per la seva situació i clima, ja és, tradicionalment, un del primers cellers de tota Europa a iniciar la verema. L’any passat les altes temperatures la van obligar a iniciar-la al juliol (el dia 29) per primer cop.

Agricultura de precisió per no perdre una gota d’aigua
Les principals tècniques sostenibles per reduir al mínim la necessitat d’aigua que utilitza Raimat són:

  • Reg de precisió: es tracta de controlar amb la màxima precisió l’estrès hídric dels ceps que, per donar el millor fruit, han de rebre poca aigua. Per aconseguir-ho, el reg de precisió utilitza les últimes tecnologies en programació i teledetecció. Aquest darrer sistema consisteix a identificar quins punts de la vinya necessiten aigua, quanta i en quin moment. Per saber-ho, una petita avioneta sobrevola la vinya (unes 2.000 ha) i crea un mapa on es pot identificar la variabilitat i aquelles zones massa o poc regades. El viticultor consulta el mapa en el seu iPad i s’activa de forma programada el reg intel·ligent, només a les zones on és imprescindible. En paral·lel, s’han aplicat millores en l’enginyeria de la xarxa de reg adaptant-la a les condicions del sòl.

L’objectiu d’aquest sistema, desenvolupat en col·laboració amb l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries), és gestionar el reg d’una finca de forma efectiva i pràctica i assolir el màxim d’eficiència hídrica. El reg de precisió ha permès reduir la despesa d’aigua de reg en més d’un 20%.

  • Mulching: consisteix a aplicar matèria vegetal o un altre material triturat (closques de nous o ametlles, per exemple) com una capa solta sota els ceps. L’objectiu és protegir les arrels de la climatologia externa, ajudant a mantenir el sòl a una temperatura constant. Aquesta tècnica és clau durant les èpoques d’altes temperatures en la zona lleidatana, ja que evita l’evaporació de l’aigua en el sòl i ajuda a l’oxigenació. A més, afavoreix la vida microbiana i augmenta la matèria orgànica mentre millora l’estructura del sòl i la biodiversitat, creant un ecosistema equilibrat i mantenint els ceps sans.
  • Cobertes vegetals: consisteix a mantenir el sòl cobert d’herbes (sembrades o residents) per contribuir a regenerar-lo, a fixar-lo i reduir-ne l’erosió. El seu ús també contribueix a una reducció de la compactació dels sòls i una millora de la infiltració de l’aigua de pluja. A més, les restes de la coberta vegetal es converteixen en matèria orgànica que enriqueix els sòls i redueix la necessitat d’abonats. Les cobertes també són reservori d’ insectes que contribueixen al control de plagues i milloren la biodiversitat, que al seu torn enriqueix la terra.

Les tècniques d’agricultura regenerativa i sostenible, la innovació en el control de plagues sense fungicides, i la gestió eficient de l’aigua han contribuït a que en aquests darrers 20 anys, s’hagi aconseguit regenerar els sòls de manera molt significativa, millorant la fertilitat natural i la biodiversitat, i aconseguint un major equilibri dels ceps. Tot plegat ha convertit Raimat en el centre de recerca i desenvolupament vitivinícola líder a l’estat i un referent en programes de sostenibilitat i medi ambient a tota Europa.

Raimat, tradició 100% sostenible
La història de Raimat es remunta a 1914 quan Manel Raventós i Doménech, propietari de Codorníu, va adquirir unes terres àrides i infèrtils a Lleida per a convertir-les en el que avui és la finca més gran d’Europa en mans d’una mateixa família. En un entorn únic, amb aigua pura procedent del desglaç de les neus del Pirineu, s’erigeix avui Raimat, amb el 100% de les seves vinyes certificades com a sostenibles pel CCPI i consolidat com el celler més important de la D.O. Costers del Segre.

És una finca pionera en tecnologies de cultiu i enològiques que l’han portat a classificar les seves 2.245 hectàrees en parcel·les individuals que són tractades una per una d’acord amb les seves característiques particulars. Reconegut com un referent en programes de sostenibilitat i medi ambient, Raimat aconsegueix oferir uns vins d’alta qualitat amb una personalitat única a partir de raïm procedent exclusivament de la seva pròpia finca. I sempre abanderant el màxim respecte i conservació de l’entorn.

Raimat és un dels 15 cellers de Raventós Codorníu, l’empresa elaboradora de vins més antiga d’Espanya i creadora del cava. Per a la companyia, el desenvolupament sostenible és un factor clau en el seu model de negoci, prova d’això és el propòsit corporatiu de “Donar Valor a la Terra” i la visió de convertir-se en un referent mundial en sostenibilitat dins el sector. Raventós Codorníu està compromès amb un model centrat en el respecte a l’origen, on els 15 cellers del grup aposten per elaboracions cada cop més ecològiques, que garanteixen que el valor es regenera i que resideix a tota la cadena, des de la vinya fins a l’ampolla.

Fotografia ©Rafa Gimena

Comparteix:

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats