Joan Santacana i Nayra Llonch, doctors i professors de les universitats de Barcelona i Lleida, respectivament, i autors del llibre: “Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps”, han presentat avui la seva recent obra a Lleida acompanyats per l’editor, Rafael Català i Dalmau.

Per la seva banda Joan Santacana ha assegurat que “La història del gust és la Història del Món vista des de sota”. Mentre que la doctora Nayra Llonch ha afegit que “La història del gust posa de manifest com accions tan aparentment banals i quotidianes com vestir-se i menjar defineixen les societats i amaguen un món de significats”. Per a Català Dalmau: “La Història del Gust escorcolla les raons de com hem menjat i hem vestit al llarg dels segles.” El restaurant Ferreruela, Cuina de la Terra, ha acollit la trobada amb els mitjans de comunicació.

Els autors ens presenten com “El Menjar i el vestir al llarg del temps, s’expliquen des de la història. Perquè tot és resultat del passat. Hi ha preguntes que sols es responen des de la història o l’antropologia: per què mengem més del que necessitem? Per quins motius ens deformem el cos? Per què les dones s’han preocupat més de la moda que els homes? Com és que la moda dels homes ha canviat tan poc en dos segles? Hi ha alguna relació entre el que mengem i la forma en què vestim?”.
 
Però, els autors també es plategen curiositats com si “el pa amb tomàquet és l’aportació dels catalans al món? O són els Punks els primers a posar de moda els estrips a la roba o ja hi havia hagut qui ho havia fet abans?”.
 
En definitiva 240 pàgines molt il·lustrades d’estudi i reflexió al voltant de com ha evolucionat el gust de la indumentària i la gastronomia al llarg del temps.
Els autors i editor…
Joan Santacana Mestre
Calafell, Baix Penedès, 7 de desembre de 1948
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona (1973). Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid (1994), és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB. Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona.
Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet (Alt Camp), al jaciment protohistòric de la Mussara (Baix Camp), a l’assentament del bronze final del barranc de Gàfols (Ribera d’Ebre), al jaciment arqueològic de l’Argilera (Baix Penedès) i al jaciment protohistòric d’Aldovesta (Baix Ebre). També dirigí els treballs d’excavació del castell de la Santa Creu i de la ciutadella ibèrica de Calafell, i feu el projecte de reconstrucció d’aquesta ciutadella amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives.
És membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16, impulsà el Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona i forma part del grup de recerca Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCs).
En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes, entre els quals destaquen la definició museològica del Museu d’Història de Catalunya, del Centre d’Interpretació Madina Yabisa i els conjunts monumentals de Dalt Vila (Eivissa), de la Ruta de Castros y Verracos (Salamanca), del Centre del Romànic de la Vall de Boí (Erill la Vall), del Museo Arqueológico Regional de Madrid, del Museo Arqueológico de Múrcia, del Museu de Belles Arts de Castelló i dels centres d’interpretació de la història d’Ubrique (Cadis), Ledesma (Salamanca), Lerma (Burgos), de la vil·la romana de La Olmeda (Palència) i dels jaciments arqueològics de Baza (Granada).
De les seves més de 600 publicacions, moltes de les quals en col·laboració, cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi (1988, amb M. Mascort i J. Sanmartí, premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC), El jaciment protohistòric d’Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí), El poblat ibèric d’Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí), Museología crítica (2006), Manual de didáctica del objeto en el museo (2012), El patrimonio cultural immaterial y su didáctica (2016) i La evaluación de las “apps” en el patrimonio cultural (2018).
També és autor de més d’un centenar d’articles en revistes científiques i fundador de la col·lecció d’història local “Llibres de Matrícula” i de la revista científica, de la qual és codirector, Her&Mus. Heritage & Museography.
 
Nayra Llonch Molina és professora de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL. Llicenciada en Humanitats per la UPF, ha desenvolupat la seva trajectòria de recerca i de docència en l’àmbit de la didàctica de les ciències socials, especialment en el camp de la didàctica de la història i del patrimoni. L’interès per la història de la indumentària i el seu potencial com a recurs educatiu la va dur a realitzar la seva tesi sobre aquest tema (tesi realitzada a la UB i que porta per títol “Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic: problemàtica i estat de la qüestió”). La capacitat del patrimoni gastronòmic dels pobles i els seus costums com a elements per comprendre la diversitat cultural és també del seu interès des de fa anys. En aquest sentit, destaca la publicació “El patrimonio cultural inmaterial y su didàctica”, editada el 2015 i coescrita amb el Dr. Joan Santacana.
 
Rafael Català i Dalmau és llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona. En el terreny de la història s’ha dedicat a la recerca sobre bandolerisme i altres fenòmens socials de la Catalunya moderna i també a la divulgació impartint cursos per a adults tant d’història com d’etnografia. Tot i això, la seva principal dedicació radica, des de la joventut, en el camp de l’edició: des dels quinze anys treballa a l’empresa familiar «Rafael Dalmau, Editor», editorial de referència en la historiografia catalana a la qual fa més de vint que està al capdavant.