[:ca]Joan Santacana i Nayra Llonch reflexionen sobre el menjar i vestir al llarg del temps en la Història del Gust[:es]Joan Santacana y Nayra Llonch reflexionan sobre la comida y el vestir a lo largo del tiempo en la Historia del Gusto[:]

Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on linkedin
Como Pomona

Como Pomona

190723llibre

[:ca]Joan Santacana i Nayra Llonch, doctors i professors de les universitats de Barcelona i Lleida, respectivament, i autors del llibre: “Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps”, han presentat avui la seva recent obra a Lleida acompanyats per l’editor, Rafael Català i Dalmau.

Per la seva banda Joan Santacana ha assegurat que “La història del gust és la Història del Món vista des de sota”. Mentre que la doctora Nayra Llonch ha afegit que “La història del gust posa de manifest com accions tan aparentment banals i quotidianes com vestir-se i menjar defineixen les societats i amaguen un món de significats”. Per a Català Dalmau: “La Història del Gust escorcolla les raons de com hem menjat i hem vestit al llarg dels segles.” El restaurant Ferreruela, Cuina de la Terra, ha acollit la trobada amb els mitjans de comunicació.

Els autors ens presenten com “El Menjar i el vestir al llarg del temps, s’expliquen des de la història. Perquè tot és resultat del passat. Hi ha preguntes que sols es responen des de la història o l’antropologia: per què mengem més del que necessitem? Per quins motius ens deformem el cos? Per què les dones s’han preocupat més de la moda que els homes? Com és que la moda dels homes ha canviat tan poc en dos segles? Hi ha alguna relació entre el que mengem i la forma en què vestim?”.
 
Però, els autors també es plategen curiositats com si “el pa amb tomàquet és l’aportació dels catalans al món? O són els Punks els primers a posar de moda els estrips a la roba o ja hi havia hagut qui ho havia fet abans?”.
 
En definitiva 240 pàgines molt il·lustrades d’estudi i reflexió al voltant de com ha evolucionat el gust de la indumentària i la gastronomia al llarg del temps.
Els autors i editor…
Joan Santacana Mestre
Calafell, Baix Penedès, 7 de desembre de 1948
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona (1973). Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid (1994), és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB. Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona.
Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet (Alt Camp), al jaciment protohistòric de la Mussara (Baix Camp), a l’assentament del bronze final del barranc de Gàfols (Ribera d’Ebre), al jaciment arqueològic de l’Argilera (Baix Penedès) i al jaciment protohistòric d’Aldovesta (Baix Ebre). També dirigí els treballs d’excavació del castell de la Santa Creu i de la ciutadella ibèrica de Calafell, i feu el projecte de reconstrucció d’aquesta ciutadella amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives.
És membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16, impulsà el Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona i forma part del grup de recerca Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCs).
En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes, entre els quals destaquen la definició museològica del Museu d’Història de Catalunya, del Centre d’Interpretació Madina Yabisa i els conjunts monumentals de Dalt Vila (Eivissa), de la Ruta de Castros y Verracos (Salamanca), del Centre del Romànic de la Vall de Boí (Erill la Vall), del Museo Arqueológico Regional de Madrid, del Museo Arqueológico de Múrcia, del Museu de Belles Arts de Castelló i dels centres d’interpretació de la història d’Ubrique (Cadis), Ledesma (Salamanca), Lerma (Burgos), de la vil·la romana de La Olmeda (Palència) i dels jaciments arqueològics de Baza (Granada).
De les seves més de 600 publicacions, moltes de les quals en col·laboració, cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi (1988, amb M. Mascort i J. Sanmartí, premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC), El jaciment protohistòric d’Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí), El poblat ibèric d’Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí), Museología crítica (2006), Manual de didáctica del objeto en el museo (2012), El patrimonio cultural immaterial y su didáctica (2016) i La evaluación de las “apps” en el patrimonio cultural (2018).
També és autor de més d’un centenar d’articles en revistes científiques i fundador de la col·lecció d’història local “Llibres de Matrícula” i de la revista científica, de la qual és codirector, Her&Mus. Heritage & Museography.
 
Nayra Llonch Molina és professora de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL. Llicenciada en Humanitats per la UPF, ha desenvolupat la seva trajectòria de recerca i de docència en l’àmbit de la didàctica de les ciències socials, especialment en el camp de la didàctica de la història i del patrimoni. L’interès per la història de la indumentària i el seu potencial com a recurs educatiu la va dur a realitzar la seva tesi sobre aquest tema (tesi realitzada a la UB i que porta per títol “Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic: problemàtica i estat de la qüestió”). La capacitat del patrimoni gastronòmic dels pobles i els seus costums com a elements per comprendre la diversitat cultural és també del seu interès des de fa anys. En aquest sentit, destaca la publicació “El patrimonio cultural inmaterial y su didàctica”, editada el 2015 i coescrita amb el Dr. Joan Santacana.
 
Rafael Català i Dalmau és llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona. En el terreny de la història s’ha dedicat a la recerca sobre bandolerisme i altres fenòmens socials de la Catalunya moderna i també a la divulgació impartint cursos per a adults tant d’història com d’etnografia. Tot i això, la seva principal dedicació radica, des de la joventut, en el camp de l’edició: des dels quinze anys treballa a l’empresa familiar «Rafael Dalmau, Editor», editorial de referència en la historiografia catalana a la qual fa més de vint que està al capdavant.

[:es]Joan Santacana y Nayra Llonch, doctores y profesores de las universidades de Barcelona y Lleida, respectivamente, y autores del libro: “Historia del gusto. Comida y vestir a lo largo del tiempo”, han presentado hoy su reciente obra en Lleida acompañados por el editor, Rafael Catalán Dalmau.

Por su parte Joan Santacana ha asegurado que “La historia del gusto es la Historia del Mundo vista desde abajo”. Mientras que la doctora Nayra Llonch ha añadido que “La historia del gusto pone de manifiesto como acciones tan aparentemente banales y cotidianas como vestirse y comer definen las sociedades y esconden un mundo de significados”. Para Catalán Dalmau: “La Historia del Gusto registra las razones de cómo hemos comido y vestido a lo largo de los siglos.” El restaurante Ferreruela, Cocina de la Tierra, ha acogido el encuentro con los medios de comunicación.

Los autores nos presentan como “La Comida y el vestir a lo largo del tiempo, se explican desde la historia. Porque todo es resultado del pasado. Hay preguntas que sólo se responden desde la historia o la antropología: ¿por qué comemos más de lo que necesitamos? ¿Por qué motivos nos deformamos el cuerpo? ¿Por qué las mujeres se han preocupado más de la moda que los hombres? ¿Cómo es que la moda de los hombres ha cambiado tan poco en dos siglos? ¿hay alguna relación entre el que comemos y la forma en que vestimos? “.

Pero, los autores también se platean curiosidades como si “¿el pan con tomate es la aportación de los catalanes en el mundo? O¿ son los Punks los primeros en poner de moda los desgarros en la ropa o ya había habido quien lo había hecho antes? “.

En definitiva 240 páginas muy ilustradas de estudio y reflexión en torno a cómo ha evolucionado el gusto de la indumentaria y la gastronomía a lo largo del tiempo.

Los autores y editor …

Joan Santacana Mestre
https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Santacana_Mestre
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0263068.xml
Calafell, Baix Penedès, 7 de diciembre de 1948
Discípulo de Joan Maluquer de Motes y de Miquel Tarradell, se licenció en geografía e historia en la Universidad de Barcelona (1973). Doctorado en pedagogía por la Universidad de Valladolid (1994), es profesor de didáctica de las ciencias sociales en la Facultad de Formación del Profesorado de la UB. Anteriormente, fue catedrático de enseñanza secundaria y jefe adjunto de enseñanzas secundarias y profesionales de los Servicios Territoriales de Enseñanza de Barcelona.
Ha llevado a cabo numerosos trabajos de excavación, entre otros en la cueva del Garrofet (Alt Camp), el yacimiento protohistórico de la Mussara (Baix Camp), en el asiento del bronce final del barranco de Gàfols (Ribera de Ebro), el yacimiento arqueológico de la Argilera (venta) y el yacimiento protohistórico de Aldovesta (Baix Ebre). También dirigió los trabajos de excavación del castillo de la Santa Cruz y de la Ciudadela Ibérica de Calafell, y haga el proyecto de reconstrucción de esta ciudadela con fines experimentales, didácticas y recreativas.
Es miembro fundador del grupo de renovación didáctica Historia 13-16, impulsó el Taller de Proyectos, Museología y Patrimonio de la Universidad de Barcelona y forma parte del grupo de investigación Didáctica de la Historia, la Geografía y otras Ciencias Sociales (DHIGECS).
En el campo de la museología, es responsable de numerosos proyectos, entre los que destacan la definición museológica del Museo de Historia de Cataluña, del Centro de Interpretación Madina Yabisa y los conjuntos monumentales de Dalt Vila (Ibiza), de la Ruta de castros y Verracos (Salamanca), del Centro del Románico del Valle de Boí (Erill la Vall), del Museo Arqueológico Regional de Madrid, del Museo Arqueológico de Murcia, del Museo de Bellas Artes de Castellón y de los centros de interpretación de la historia de Ubrique (Cádiz), Ledesma (Salamanca), Lerma (Burgos), de la villa romana de la Olmeda (Palencia) y de los yacimientos arqueológicos de Baza (Granada).
De sus más de 600 publicaciones, muchas de las cuales en colaboración, cabe destacar Economía, sociedad y cambio en la Cataluña prehistórica (1980, con J. Rovira), La excavación y restauración del castillo de la Santa Cruz (1986 ), Los fenicios en Cataluña: nuevas aportaciones y ensayo de síntesis (1988, con M. Mascort y J. Sanmartí, premio Josep Puig y Cadafalch del IEC), el yacimiento protohistórico de Aldovesta (1992, con M. Mascort y J. Sanmartí), el poblado ibérico de Alorda Park (1992, con J. Sanmartí), Museología crítica (2006), Manual de didáctica del Objeto en el museo (2012), el patrimonio cultural inmaterial y super didáctica (2016) y la Evaluación de las “apps” en el patrimonio cultural (2018).
También es autor de más de un centenar de artículos en revistas científicas y fundador de la colección de historia local “Libros de Matrícula” y de la revista científica, de la que es codirector, Her & Mus. Heritage & Museography.

 

Nayra Llonch Molina es profesora de la Facultad de Educación, Psicología y Trabajo Social de la UdL. Licenciada en Humanidades por la UPF, ha desarrollado su trayectoria de investigación y de docencia en el ámbito de la didáctica de las ciencias sociales, especialmente en el campo de la didáctica de la historia y del patrimonio. El interés por la historia de la indumentaria y su potencial como recurso educativo la llevó a realizar su tesis sobre este tema (tesis realizada en la UB y que lleva por título “Espacios de presentación de la indumentaria como recurso didáctico : problemática y estado de la cuestión “). La capacidad del patrimonio gastronómico de los pueblos y sus costumbres como elementos para comprender la diversidad cultural es también de su interés desde hace años. En este sentido, destaca la publicación “El patrimonio cultural inmaterial y super didáctica”, editada en 2015 y coescrita con el Dr. Joan Santacana.

Rafael Catalán Dalmau es licenciado en Historia Moderna por la Universidad de Barcelona. En el terreno de la historia se ha dedicado a la investigación sobre bandolerismo y otros fenómenos sociales de la Cataluña moderna y también en la divulgación impartiendo cursos para adultos tanto de historia como de etnografía. Sin embargo, su principal dedicación radica, desde la juventud, en el campo de la edición: desde los quince años trabaja en la empresa familiar «Rafael Dalmau, Editor», editorial de referencia en la historiografía catalana a la que hace más de veinte que está al frente.[:]

Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on linkedin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats