L’enòleg i importador de whiskies Àlex Illa va dirigir, la setmana passada, una didàctica i enriquidora sessió de tast de whiskies d’Escòcia que, tal i com vam informar al seu moment en aquesta pàgina, va estar organitzada per Casa Badio.
Illa fou molt aclaridor sobre molts tòpics que circulen al voltant d’aquesta beguda. En aquest sentit, el professional va explicar els diferents tipus de whisky que podem trobar segons l’ingredient base de destilació o les regions on es fa. Illa va insistir en que cada persona ha de decidir quin és el millor whisky per a cada moment i que les destil·leries escoceses elaboren centenars de referències, totes de gran qualitat i orientades a públics molt diversos.
L’enòleg també va mencionar alguna anècdota històrica. Així, Illa va explicar que a causa de fil·loxera a la regió francesa de Cognac, es va reduir de producció d’aquesta beguda gala. Llavors els distribuïdors de Londres el van sustituir per whisky en el mercat britànic més adinerat, un fet que va donar prestigi a la beguda tradicional escocesa, fins al moment no tan extesa.
Pel que fa a la materia base de la destil·lació, durant la degustació es va explicar que els whiskies escocesos es classifiquen segons siguin “single malt” (elaborat per una única malta), el “single grain” (elaborats amb un únic cereal), els de barreges de gra o maltes diferents, que són els “malta blend” o “grain blend”, i el “blend”, que és el majoritari i està elaborat a partir de barreges de maltes i whiskies de gra. Pel que fa a les zones d’elaboració de whiskiy a Escòcia, es van destacar les quatre de més tradició (tot i que n’hi ha d’altres i també subzones dins d’aquestes): Les Lowlands (Les terres baixes), les Highlands (Les terres altes), Islay (una illa famosa per les seves destil·leries) i Campbeltown (la península del sud del país).
Pel que fa al tast, en un primer pas i a la vista, el whisky ens ofereix una gran gamma de colors que va des del blanc ginebra a la fosca mel, pasant per grocs, daurats, marronosos o caobes. El color ve determinat fonamentalment per la bóta utilitzada en el procés d’elaboració, però no és necessàriament una evidència de qualitat.
A l’hora de tastar el whisky, el nas adquireix una importància cabdal. El grau alcohòlic del whisky, com passa amb altres destil·lats, ens obliga a passar el licor lleument pel nas per tal d’evitar l’anastèsia de tanta concentració alcohòlica.
Hem de tenir clar que, com també passa amb el vi, en gust trobarem quatres sabors bàsics (dolç, salat, amarg i àcid), mentre que en nas els primers aromes són nombrosos.
En boca, abans de reconèixer els diversos gustos que evolucionen en cada moment, apreciem la textura (untuositat, viscositat…) del destil·lat.
Illa fue muy aclaratorio sobre muchos tópicos que circulan alrededor de esta bebida. En este sentido, el profesional explicó los diferentes tipos de whisky que podemos encontrar según el ingrediente base de destilación o las regiones donde se hace. Illa insistió en que cada persona tiene que decidir cuál es el mejor whisky para cada momento y que las destilerías escocesas elaboran centenares de referencias, todas de gran calidad y orientadas a públicos muy diversos.
El enólogo también mencionó alguna anécdota histórica. Así, Illa explicó que debido a filoxera en la región francesa de Cognac, se redujo de producción de esta bebida gala. Entonces los distribuidores de Londres lo sustituyeron por whisky en el mercado británico más adinerado, un hecho que dio prestigio a la bebida tradicional escocesa, hasta el momento no tan extesa.
En cuanto a la materia base de la destilación, durante la degustación se explicó que los whiskies escoceses se clasifican según sean “single malta” (elaborado por una única malta), el “single grain” (elaborados con un único cereal), los de mezclas de grano o maltas diferentes, que son los “malta blend” o “grain blend”, y el “blend”, que es el mayoritario y está elaborado a partir de mezclas de maltes y whiskies de grano. En cuanto a las zonas de elaboración de whiskiy en Escocia, se destacaron las cuatro de más tradición (a pesar de que hay otros y también subzonas dentro de estas): Las Lowlands (Las tierras bajas), las Highlands (Las tierras altas), Islay (una isla famosa por sus destilerías) y Campbeltown (la península del sur del país).
En cuanto a la cata, en un primer paso y a la vista, el whisky nos ofrece una gran gama de colores que van desde el blanco ginebra a la oscura miel, pasando por amarillos, dorados, marronosos o caobas. El color viene determinado fundamentalmente por la bota utilizada en el proceso de elaboración, pero no es necesariamente una evidencia de calidad.
A la hora de probar el whisky, la nariz adquiere una importancia capital. El grado alcohólico del whisky, como pasa con otros destilados, nos obliga a pasar el licor levemente por la nariz para evitar la anastesia de tanta concentración alcohólica.
Tenemos que tener claro que, como también pasa con el vino, en gusto encontraremos cuatro sabores básicos (dulce, salado, amargo y ácido), mientras que en nariz los primeros aromas son numerosos.
En boca, antes de reconocer los diversos gustos que evolucionan en cada momento, apreciamos la textura (untuosidad, viscosidad…) del destilado.
Tast de vins a Vinicia a benefici dels damnificats de València
Coincidint amb el 13 Aniversari de la botiga Vinicia organitza un tast solidari de caves del celler Kripta a benefici dels afectats per la DANA