[:ca]Pirene, Gonfaus i Moneu, nous vins experimentals de Lleida[:es]Pirene, Gonfaus y Moneu, nuevos vinos experimentales de Lleida[:]

Comparteix:

Como Pomona

Como Pomona

EF172530_Baja

[:ca]Pirene, Gonfaus i Moneu són tres de les varietats ancestrals prefil·loxèriques que Torres cultiva a Lleida en les finques de Tremp o de Les Borges Blangues. Amb motiu d’Enofusión, es va presentar a Madrid un tast dirigit amb vins experimentals d’aquestes varietats, entre altres.

La Pirene –es va presentar un vi fet amb l’anyada 2016– és una varietat negra plantada a la finca que la família Torres té a Tremp, a 950 metres d’altitud. És un raïm molt colorant, amb un alt nivell de tanins. Mostra molta fruita vermella, amb un toc mineral i especiat. És elegant i sorprèn en boca per la seva textura i finesa, de fruita saborosa i alhora fresca.

La varietat de raïm negre Gonfaus –es va tastar un vi del 2016– està plantada a la finca anomenada el Purgatori, entre Juneda i les Borges Blanques, a Costers de Segre, on el clima és extremadament sec i les oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit són molt acusades. Es tracta d’una varietat de cicle curt i molt poc productiva, que resisteix molt bé les altes temperatures i la manca d’aigua, fet que la fa especialment interessant de cara al canvi climàtic. En nas, és potent i presenta moltes capes aromàtiques de plantes com el romaní o la farigola, fruita madura com la pruna o la figa i, fins i tot, pell de taronja i préssec. Té un bon equilibri i és potent en boca però amb molta frescor, recorda una compota àcida, amb tanins madurs i dolços.

Pel que fa a la varietat negra Moneu –es va tastar un vi elaborat amb raïm del 2015– també està plantada a la finca lleidatana del Purgatori, ja que, com la gonfaus, resisteix molt bé la calor i la sequera però, a diferència d’aquesta, aquí no es percep la part confitada de la fruita, sinó que és molt més fresca i perfumada. És un vi llaminer en boca, amb una marcada acidesa, bona concentració i tanins equilibrats.
[:es]Pirene, Gonfaus y Moneu son tres de las variedades ancestrales prefiloxéricas que Torres cultiva en Lleida en las fincas de Tremp o de Les Borges Blangues. Con motivo de Enofusión, se presentó en Madrid una cata dirigida con vinos experimentales de estas variedades, entre otras.

La Pirene -se presentó un vino hecho con la añada 2016- es una variedad negra plantada en la finca que la familia Torres tiene en Tremp, a 950 metros de altitud. Es una uva muy colorante, con un alto nivel de taninos. Muestra mucha fruta roja, con un toque mineral y especiado. Es elegante y sorprende en boca por su textura y finura, de fruta sabrosa y a la vez fresca.

La variedad de uva tinta Gonfaus -se probó un vino del 2016- está plantada en la finca el Purgatorio, entre Juneda y Les Borges Blanques, en Costers de Segre, donde el clima es extremadamente seco y las oscilaciones térmicas entre el día y la noche son muy acusadas. Se trata de una variedad de ciclo corto y muy poco productiva, que resiste muy bien las altas temperaturas y la falta de agua, lo que la hace especialmente interesante de cara al cambio climático. En nariz, es potente y presenta muchas capas aromáticas de plantas como el romero o el tomillo, fruta madura como la ciruela o el higo y, incluso, piel de naranja y melocotón. Tiene un buen equilibrio y es potente en boca pero con mucha frescura, recuerda una compota ácida, con taninos maduros y dulces.

En cuanto a la variedad negra Moneu -se probó un vino elaborado con uvas del 2015- también está plantada en la finca leridana del Purgatorio, ya que, como la Gonfaus, resiste muy bien el calor y la sequía pero, a diferencia de esta, aquí no se percibe la parte confitada de la fruta, sino que es mucho más fresca y perfumada. Es un vino goloso en boca, con una marcada acidez, buena concentración y taninos equilibrados.[:]

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Articles Relacionats