Amb motiu del Fòrum Gastronòmic de Girona, el passat mes de febrer, els germans Roca (Celler de can Roca) van preparar i servir als comensals que van visitar el seu restaurant, coincidint amb l’esdeveniment gastronòmic, un menú ric en sabors, productes i tècniques.
A diferència d’altres vegades, en aquesta ocasió no hi havia fums, ni sorra destilada, ni cromoteràpia, ni cap postre evocador de perfums inventats. El restaurant estava ple de gom a gom de professionals i amants de la cuina; la major part dels comensals ja coneixiem l’establiment i, en aquesta jornada, vam trobar al Celler de can Roca una cuina d’autor molt honesta, amb infinitat de productes i recursos, amb gustos molt tradicionals i presentacions curades al màxim.
Abans de començar amb el menú de tast vam poder assaborir snacks com caramel d’olives negres, cruixent de tripa de bacallà, xip de parmesà i cruixent de sèsam. Originals entreteniments de peix, vegetals i formatge que vam acompanyar amb el cava de la casa El Celler de can Roca Albet i Noya.
A l’hora de les tapes, sense deixar el cava, vam degustar un original moniato rostit amb “bergamota” i mandarina. Tot seguit vam descobrir un intens i concentrat parfait de colomí amb avellanes, pa d’espècies, taronja i crema Bristol. I vam tancar les tapes i el cava amb un bombó de foie amb Porto.
Entre els entrants del menú pròpiament dit (tot regat amb Manzanilla Pasada Pastrana de Xerès i Pedrouzos 04 de Valdeorras) va destacar el Royal de carxofes amb foie, taronja i oli trufat. Tot això precedit per una sopa de comte amb cebetes, llorer, romaní, farigola i xerès. Eriçons de mar amb brou de botifarra negra foren el “mar i muntanya” de transició cap al peix i la carn maridats amb Georg Breuer del 2001 i Gran Claustre 2002 de l’Empordà com a acompanyants. Un llenguado a l’estil bullabessa va precedir un esplèndid garrí ibèric amb emulsió d’alls i codony. Si no fos perquè en aquests llocs no s’hi va a agafar un fart, tots vam coincidir en què ens haguèssim empassat una altra ració de garrí per mantenir més viu el record del plat.
Per postres, un núvol làctic i panses amb gelat de vainilla van tancar un menú només superat per la companyia de gastrònoms i amants de la bona taula.
Joan, Josep i Jordi, felicitats i per molts anys al nou local!
A diferencia de otras veces, en esta ocasión no había humos, ni arena destilada, ni cromoterapia, ni ningún postre evocador de perfumes inventados. El restaurante estaba atestado de profesionales y amantes de la cocina; la mayor parte de los comensales ya conocíamos el establecimiento y, en esta jornada, encontramos en el Celler de can Roca una cocina de autor muy honesta, con infinidad de productos y recursos, con gustos muy tradicionales y presentaciones curadas al máximo.
Antes de empezar con el menú de cata pudimos saborear snacks como caramelo de olivas negras, crujiente de tripa de bacalao, chip de parmesano y crujiente de sésamo. Originales entretenimientos de pescado, vegetales y queso que acompañamos con el cava de la casa El Celler de can Roca Albet y Noya.
A la hora de las tapas, sin dejar el cava, degustamos un original moniato asado con “bergamota” y mandarina. A continuación descubrimos un intenso y concentrado parfait de pichón con avellanas, pan de especias, naranja y crema Bristol. Y cerramos las tapas y el cava con un bombón de foie con Oporto.
Entre los entrantes del menú propiamente dicho (todo regado con Manzanilla Pasada Pastrana de Jerez y Pedrouzos 04 de Valdeorras) destacó el Royal de alcachofas con foie, naranja y aceite trufado. Todo esto precedido por una sopa de conde con cebollitas, laurel, romero, tomillo y jerez. Erizos de mar con caldo de morcilla negra fueron el “mar y montaña” de transición hacia el pescado y la carne maridados con Georg Breuer del 2001 y Gran Claustro 2002 de l’Empordà como acompañantes. Un lenguado al estilo bullabesa precedió un espléndido lechón ibérico con emulsión de ajos y membrillo. Si no fuera porque en estos lugares no se va a hartarse, todos coincidimos en que nos hubiésemos tragado otra ración de lechón para mantener más vivo el recuerdo del plato.
De postres, una nube láctea y pasas con helado de vainilla cerraron un menú sólo superado por la compañía de gastrónomos y amantes de la buena mesa.
Joan, Josep y Jordi, felicidades y por muchos años en el nuevo local!


La cuina de Xixo Castaño, en Raimat Natura
El centre d’interpretació de Raimat Natura (vinyes de Raimat, Lleida) es converteix en un restaurant incomparable per a les nits d’estiu. Un lloc inoblidable on sopar sota