El Celler de can Roca, cuina d’autor rica en sabors i tècnicaEl Celler de can Roca, cocina de autor rica en sabores y técnica

Comparteix:

Como Pomona

Como Pomona

Amb motiu del Fòrum Gastronòmic de Girona, el passat mes de febrer, els germans Roca (Celler de can Roca) van preparar i servir als comensals que van visitar el seu restaurant, coincidint amb l’esdeveniment gastronòmic, un menú ric en sabors, productes i tècniques.
A diferència d’altres vegades, en aquesta ocasió no hi havia fums, ni sorra destilada, ni cromoteràpia, ni cap postre evocador de perfums inventats. El restaurant estava ple de gom a gom de professionals i amants de la cuina; la major part dels comensals ja coneixiem l’establiment i, en aquesta jornada, vam trobar al Celler de can Roca una cuina d’autor molt honesta, amb infinitat de productes i recursos, amb gustos molt tradicionals i presentacions curades al màxim.
Abans de començar amb el menú de tast vam poder assaborir snacks com caramel d’olives negres, cruixent de tripa de bacallà, xip de parmesà i cruixent de sèsam. Originals entreteniments de peix, vegetals i formatge que vam acompanyar amb el cava de la casa El Celler de can Roca Albet i Noya.
A l’hora de les tapes, sense deixar el cava, vam degustar un original moniato rostit amb “bergamota” i mandarina. Tot seguit vam descobrir un intens i concentrat parfait de colomí amb avellanes, pa d’espècies, taronja i crema Bristol. I vam tancar les tapes i el cava amb un bombó de foie amb Porto.
Entre els entrants del menú pròpiament dit (tot regat amb Manzanilla Pasada Pastrana de Xerès i Pedrouzos 04 de Valdeorras) va destacar el Royal de carxofes amb foie, taronja i oli trufat. Tot això precedit per una sopa de comte amb cebetes, llorer, romaní, farigola i xerès. Eriçons de mar amb brou de botifarra negra foren el “mar i muntanya” de transició cap al peix i la carn maridats amb Georg Breuer del 2001 i Gran Claustre 2002 de l’Empordà com a acompanyants. Un llenguado a l’estil bullabessa va precedir un esplèndid garrí ibèric amb emulsió d’alls i codony. Si no fos perquè en aquests llocs no s’hi va a agafar un fart, tots vam coincidir en què ens haguèssim empassat una altra ració de garrí per mantenir més viu el record del plat.
Per postres, un núvol làctic i panses amb gelat de vainilla van tancar un menú només superat per la companyia de gastrònoms i amants de la bona taula.
Joan, Josep i Jordi, felicitats i per molts anys al nou local!Con motivo del Foro Gastronómico de Girona, el pasado mes de febrero, los hermanos Roca (Celler de can Roca) prepararon y sirvieron a los comensales que visitaron su restaurante, coincidiendo con el acontecimiento gastronómico, un menú rico en sabores, productos y técnicas.
A diferencia de otras veces, en esta ocasión no había humos, ni arena destilada, ni cromoterapia, ni ningún postre evocador de perfumes inventados. El restaurante estaba atestado de profesionales y amantes de la cocina; la mayor parte de los comensales ya conocíamos el establecimiento y, en esta jornada, encontramos en el Celler de can Roca una cocina de autor muy honesta, con infinidad de productos y recursos, con gustos muy tradicionales y presentaciones curadas al máximo.
Antes de empezar con el menú de cata pudimos saborear snacks como caramelo de olivas negras, crujiente de tripa de bacalao, chip de parmesano y crujiente de sésamo. Originales entretenimientos de pescado, vegetales y queso que acompañamos con el cava de la casa El Celler de can Roca Albet y Noya.
A la hora de las tapas, sin dejar el cava, degustamos un original moniato asado con “bergamota” y mandarina. A continuación descubrimos un intenso y concentrado parfait de pichón con avellanas, pan de especias, naranja y crema Bristol. Y cerramos las tapas y el cava con un bombón de foie con Oporto.
Entre los entrantes del menú propiamente dicho (todo regado con Manzanilla Pasada Pastrana de Jerez y Pedrouzos 04 de Valdeorras) destacó el Royal de alcachofas con foie, naranja y aceite trufado. Todo esto precedido por una sopa de conde con cebollitas, laurel, romero, tomillo y jerez. Erizos de mar con caldo de morcilla negra fueron el “mar y montaña” de transición hacia el pescado y la carne maridados con Georg Breuer del 2001 y Gran Claustro 2002 de l’Empordà como acompañantes. Un lenguado al estilo bullabesa precedió un espléndido lechón ibérico con emulsión de ajos y membrillo. Si no fuera porque en estos lugares no se va a hartarse, todos coincidimos en que nos hubiésemos tragado otra ración de lechón para mantener más vivo el recuerdo del plato.
De postres, una nube láctea y pasas con helado de vainilla cerraron un menú sólo superado por la compañía de gastrónomos y amantes de la buena mesa.
Joan, Josep y Jordi, felicidades y por muchos años en el nuevo local!

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Articles Relacionats