A Catalunya, trobem cellers de muntanya en diferents comarques i denominacions d’origen. Al terme de Sort, Pallars Sobirà, un grup d’amics va endegar el projecte de Batlliu de Sort a la Finca Barrero, amb vinyes a una altitud de 900 metres, dins la subzona Pallars de la DO Costers del Segre. Unes parcel·les de pastura d’Olp al voltant de la Borda Batlliu, construcció tradicional que van adquirir amb posterioritat i que acull l’actual celler.
Josep Maria Rabasa es dedica al cent per cent al celler i és la cara visible d’un equip que es complementa amb els germans i restauradors Ramon Aytés, Aleix Aytés; i l’enginyer agrícola, Guillem Puras. “Batlliu de sort és un projecte de vida i de país. Som gent d’aquí. Les oportunitats de futur per a les persones del territori s’orienten fonamentalment cap al monocultiu del turisme”, explica Rabasa que reivindica poder viure de cultivar la vinya i fer vi al Pallars.
Els nous viticultors i cellerers van començar plantant dues hectàrees de pinot noir a la Finca Barrero el 2007; i amb posterioritat, van ampliar les vinyes amb cinc hectàrees més de riesling, dues més de pinot noir i una de viognier. Fins a sumar les deu hectàrees. Els primers vins sortien al mercat el 2010.
Batlliu de Sort també gestiona i vinifica des de fa uns anys unes sis hectàrees d’ull de llebre, garnatxa blanca macabeu i merlot, a Gavet de la Conca i Bastus, a la zona de la Conca Tremp.
De les vinyes del terme de Sort, s’elaboren quatre vins d’alta muntanya dos de blancs i dos de negre. Tots amb fermentació espontània, sense clarificació, ni correctors de cap mena. El Biu blanc, és un monovarietal de riesling. El Biu negre, és un monovarietal de pinot noir. El vi Nero, també és un monovarietal de pinot noir, però amb un 40% de rapa. Surt al mercat després reposar durant un any en acer inoxidable. Finca les Lleres, és un 100% viognier, amb una part del vi criat en bóta de roure de 300 litres durant dos anys.
D’altra banda, amb el raïm merlot i ull de llebre de Gavet i Bastús, el celler pallarès elabora un vi negre que diu Salvavides; i amb la garnatxa blanca i macabeu es fa el Pantigana.
NOTA: Article publicat amb el suport d’INCAVI.
