Lagravera s’ha consolidat, aquest 2018, com un celler innovador i valent a l’hora d’encetar projectes, inicialment, “poc comercials” però que a mitjà i llarg termini donen credibilitat i, fins i tot, són un referent.

El celler d’Alfarràs de Jaume Arnó –dirigit per Sergi García, i amb Pilar Salillas i Miquel Garcia, com a enòloga i director agrícola, respectivament– ha evolucionat de l’agricultura respectuosa amb el medi ambient, cap a la producció ecològica fins a ser referència dels vins biodinàmics a Lleida i Catalunya. Un posicionament que l’ha fet mereixedor del distintiu Millor Projecte Ecològic 2018 que atorgaren els premis Vinari aquesta tardor i, posteriorment, del guardó Vi de Patrimoni de la Guia dels Vins de Catalunya.

Lagravera neix, el 2005, com a projecte d’una antiga explotació de l’empresa d’àrids Arnó al terme d’Algerri, davant d’Alfarràs que, una vegada finalitzat el seu ús i per normativa europea, havia de recuperar-se com a espai agrícola o natural. Jaume Arnó podria haver decidit aportar terra fèrtil i sembrar blat de moro o un altre cultiu, però la idea de plantar vinya i fer un celler modern i de qualitat el va seduir. Així, des del seu inici, el valor de respecte pel medi ambient i la natura va estar lligat al projecte. Sergi García arriba a la direcció de Lagravera, el 2010, amb tretze hectàrees de vinya plantada i la primera verema del celler (2009), ja vinificada.

“Vaig buscar orientar Lagravera maximitzant els aspectes bons que ja teníem de sortida i, a la vegada, reorientant les varietats dels cellers cap a raïms més autòctons. Des del punt de vista de la viticultura, l’agricultura ecològica era una primera etapa, fins a arribar a l’actual certificació biodinàmica. Així va ser com ens vam desfer del raïm Merlot o Chenin per empeltar Garnatxa Blanca i Garnatxa Negra, fins al 75% de la finca. Ara podem dir que els nostres vins són molt “garnatxeros”. Els Molta Honra són 100% Garnatxa; mentre que els Ónra, tenen un 75% d’aquesta varietat”, detalla Garcia.

“La major part dels vins que més emocionen, penso en Alemanya o França, són biodinàmics. La biodinàmica, com deia Nicolas Joly, és la millor manera de connectar les persones amb el cel i la terra”, explica Sergi. “Amb la biodinàmica –diu– hem estalviat en química per a destinar més recursos a persones que cuiden de la vinya i l’entorn de manera preventiva, assegurant la salut de l’ecosistema”.