Ascaso és un referent del sector de la pastisseria exclusiva, a nivell estatal. Amb 127 anys d’història, aquest obrador d’Osca és conegut per crear el Pastel Ruso als anys 70 i convertir-ho en un dolç típic d’aquest territori aragonés i imitat en la resta del país.

Durant el 2017, Ascaso ha finalitzat el trasllat del seu obrador a una nova nau de 840 metres quadrats de planta, amb catorze sales de producció, ubicada al polígon PLHUS. La part superior de les instal·lacions, amb altres 840 metres quadrats, estan dedicades a la Recerca, Desenvolupament i innovació (R+D+i), i una gran Sala Polivalent. El nou emplaçament també compta amb un espai que fa de recepció, botiga i punt de trobada pels visitants que, de forma concertada, poden visitar aquesta pastisseria. Tot i comptar amb la tecnologia més avançada en el servei de la pastisseria, la nissaga que lidera Vicente Ascaso no renúncia a treballar amb les mans unes elaboracions que mantenen l’essència artesana tradicional i unes matèries primeres de màxima qualitat.

A banda del Ruso, Ascaso –amb botigues a Osca, Saragossa i Madrid; i distribució al Club Gurmet del Corte Inglés– ofereix un ampli catàleg de referències: bombons d’alta xocolateria (Tops, Lamines, Coso Galán), Dulcey, trufats, macarons naturals, torrons, Castanyes del Pirineu (en temporada)…

L’origen del denominat Ruso se situa a finals del segle XIX a París. La història explica que Eugenia de Montijo, esposa de l’emperador francès Napoleó III, va demanar als seus cuiners que preparessin unes postres especials pel zar Alexandre II de Rússia durant un banquet que s’organitzava amb motiu de l’Exposició Universal de París de 1855. La bona acceptació del dolç va fer que la recepta perdurés a França amb aquest nom. La família Ascaso va conèixer el Ruso al país gal i el va anar analitzant i reproduint fins que, el 1974, Vicente Ascaso i el seu mestre pastisser Antonio Oliván van elaborar el seu propi pastís amb aquest nom. Des de llavors, ha estat l’especialitat de la casa i ha passat a formar part del receptari regional, tant a la plana d’Osca com al Pirineu.

Sura Ascaso, filla de Vicente, és –juntament amb els seus germans i resta de família– la gerent i responsable del negoci i destaca com en els anys més difícils de la crisi “l’aposta per la qualitat artesana i les millors matèries primeres ha estat definitiva per mantenir el nom i posicionament d’Ascaso”.

Fotografia ©Gabi Orte/Chilindron.es