Raquel Latre Latorre (Barbastre, 1972) recorda, amb certa emoció, com va ser hostessa en una fira per la DO Somontano quan era estudiant. Ara, després de dotze anys com operadora del sector enoturístic a Enodestino, ha estat nomenada presidenta del Consell Regulador d’aquesta Denominació d’Origen.
És la primera presidenta de la DO Somontano?
Sí. Pot cridar l’atenció perquè és un món vinculat als homes. Tot i això, per la meva experiència, característiques i tot el que puc aportar, ha coincidit així.
I la primera presidenta no vinculada a un celler en concret?
Crec que els anteriors presidents havien estat sempre viticultors i en Mariano Beroz, l’anterior president que ha ocupat el càrrec durant els darrers 24 anys, va començar com a viticultor i ara té un projecte propi. Crec que sí, és el primer cop que no hi ha vinculació.
Amb 4.000 hectàrees i 32 cellers, com definiria la DO Somontano?
A mi sempre m’ha agradat dir que, per nosaltres, Somontano es pot comparar amb una zona tèxtil que fa roba i molts vestits independentment de per qui siguin. Somontano per la forma, territori, orografia, i la diversitat de varietats que té ens permet fer molts vestits a mida. Pel clima, el sòl, la varietat, per l’estil personal de cada celler i de cellerer, tot això fa de Somontano un territori que pot dissenyar un producte molt a mida amb les condicions que es tenen.
Llavors, quina és la peculiaritat dels vins del Somontano?
La peculiaritat dels nostres vins és el resultat final. Són vins molt expressius, vins que tenen una guarda molt interessant, tant els joves com els criança, i que, al final, el que fan és provocar una satisfacció major. Totes les seves peculiaritats organolèptiques, els sentiments que et fan experimentar i que fan que, després, el recordis.
Una quinzena de varietats són moltes per dotar d’una personalitat a una zona?
L’orografia del Somontano és particular. Sempre invito qui no coneix el territori a fer-ho perquè, si ho veus, entens perquè es treballa d’una determinada manera. Les nostres condicions nord-sud i algunes parcel·les concretes són molt diferents i això fa que hi hagi varietats que s’adaptin millor a un territori o a una zona que a una altra. A final, la varietat no és un condicionant, sinó que ha de ser un ajut per aconseguir l’objectiu final que és fer un producte de qualitat.
Quin és el punt fort o diferencial de la DO Somontano?
Crec que hi ha molts aspectes que diferencien entre si les denominacions d’origen. Cada denominació està ubicada en un punt natural i geogràfic diferent i, ja això, els atorga molta singularitat. Somontano té característiques que fan que els seus vins siguin molt expressius, amb una acidesa molt complexa. No parlem només del vi, perquè a Somontano, quan arribes al territori, trobes un espai amb una gran diversitat de recursos, tant naturals com culturals, uns cellers que des dels darrers anys estan preparats i equipats per rebre la gent. Una oferta gastronòmica d’alt nivell i que cada cop treballa per oferir un millor servei. Per tot això, Somontano no es pot identificar amb un estil de vi, sinó que és una forma i un estil de vida que, moltes vegades, els que ens visiten diuen que es contagia. I aquesta és la il·lusió per estar aquí, per treballar i per ensenyar el que fem.
Quines són les prioritats del nou Consell?
Bé, en realitat no hi ha un nou Consell. De la forma que es treballa, el Consell és el mateix que fins ara i només hi ha un canvi de presidència. No hi ha noves prioritats sinó que n’hi ha unes que ja estaven en marxa i que, jo com a nova presidenta, el que faré serà posar-me a treballar amb elles i aportar, des del meu punt de vista, tot allò que pugui ajudar a millorar. La dinàmica i l’estil del Consell seguirà sent el mateix.
I aquestes prioritats, per on vénen?
Principalment, donat que treballem la qualitat, tenim uns professionals que ja han establert uns estàndards i un seguiment del vi. És cert que treballarem molt més per comunicar tot el que sabem fer, tot el que hem aconseguit durant molts anys i, potser, el que queda és fer més campanya de promoció i comunicació i apropament al consumidor.
Els festivals, el bus del Somontano… teniu previstes més promocions?
Sempre cal posar coses en marxa però, certament, avui dia són dues grans activitats. Els festivals que celebrarem entre els dies 3 i 6 d’agost, són una mostra gastronòmica que ja té molts anys i amb èxit. Tothom té moltes ganes que arribi, tenim prescriptors que ens visiten cada any i els encanta com es tracta el vi, com es cuida, com ho gaudeix la gent i també, molta gent jove que és quelcom difícil de veure en el món de vi, és a dir, que la gent jove substitueixi el vi per altres begudes. Estem, per tant, molt orgullosos d’aquests festivals.
El Bus de vi, com a producte turístic associat al món del vi, ha estat el cinquè any que es fa i tothom està molt content perquè serveix també de promoció de la zona. I continuarem fent nous projectes.
En aquest sentit, denominació i ruta van de la mà?
Sí, en tots els territoris petits les sinergies són importants i, a més, és el veritable sentit. Si hi ha alguna cosa que valoro és que, encara que hi hagi 32 cellers i cadascú tingui el seu particular interès, el seu comerç o la seva política, sempre han treballat de la mà per treballar en la línia de la marca Somontano i una marca global. I això és el que fa la força de la mateixa marca. El Consell Regulador té la seva política, però va de la mà de la Ruta. De fet, aquesta zona la ruta del vi és una societat que està conformada per Consell Regulador, Ajuntament de Barbastre i Comarca del Somontano.
Així, la DO incrementa l’aposta per l’enoturisme?
En definitiva és una mica cap on va el sector. Estem convençuts que una persona que viu una experiència amb un producte i que la relaciona amb algú que coneix un celler i coneix les terres on s’ha cultivat aquest vi, bé, crees un sentiment dins dels consumidors que fa que sigui més difícil que oblidi aquesta marca i aquest territori. Això és una via de més impacte. Després, també perquè ajuda al desenvolupament sostenible de les nostres zones. Per tant, a l’impacte econòmic que puguin generar els nostres 32 cellers hem d’afegir el sector turístic amb restaurants, allotjaments, empreses de serveis i activitats i també el comerç, ja que el 80% de les persones que viatgen van de compres.
La bombolla del totxo va contagiar el món del vi. Se n’ha vist molt afectat Somontano? Se n’ha recuperat?
La bombolla va afectar tots els sectors. En el món del vi sí que hi va haver algun impacte i es van viure moments complicats però, crec que per tothom en general. Ara podem dir que tenim tots els projectes en marxa. Grans projectes estan apostant molt fort pel tema de l’enoturisme. Altres cellers ja ho feien i tenen els seus equips d’enoturisme que treballen en alt rendiment. I els cellers familiars cada cop estan més encantats de rebre gent perquè s’adonen que en aquest tracte proper és on es troben a gust, fan marca i resulta més fàcil que entrar en els grans canals de distribució. Somontano està ara en un moment d’eclosió i gaudeix de la il·lusió de posar en marxa coses noves.
Veu semblança, o amb molts punts en comú, entre Somontano i Costers del Segre. Es podria treballar de manera conjunta?
Sí. Jo sempre he apostat per les sinergies entre col·lectius. És el que al final ens farà més forts a tots. La nostra competència no està en el sector del vi sinó en altres begudes. El que seria interessant és que entre tots sabéssim mentalitzar a la gent. Sí, per descomptat, podríem fer coses molt interessants.
